L’ús de teràpies complementàries, alternatives i de medicina integrativa s’ha anat incrementant progressivament en persones amb un diagnòstic de càncer

S’estima que un 60-80% les utilitzen. Cal conèixer la diferència que hi ha entre:

• Teràpies complementàries: s’utilitzen associades al tractament mèdic estàndard o convencional. Aquestes teràpies poden ser utilitzades per a promoure la salut i el benestar, per a alleujar símptomes relacionats amb el càncer, com a tractament de suport per pal·liar efectes adversos del tractament, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida, proporcionant una atenció integral tant en l’àmbit físic com en l’emocional.
• Teràpies alternatives: tractaments que s’utilitzen en lloc d’un tractament mèdic estàndard. Són teràpies no provades científicament, que substitueixen el tractament convencional. El seu ús no és recomanable ja que retarda o impedeix el tractament convencional, disminuint o eliminant la possibilitat de curació o remissió de la malaltia.
• Medicina integrativa: es refereix a l’ús combinat del tractament mèdic estàndard i les pràctiques o teràpies complementàries que han demostrat ser eficaces, per aportar al pacient una atenció més completa basada en l’evidència científica i des d’un punt de vista holístic i centrat en la persona.

Dins d’aquestes teràpies complementàries s’engloben molts tipus de pràctiques, alguns exemples són:

• Sistemes integrals o complets: ayurveda, homeopatia, naturopatia, medicina tradicional xinesa, acupuntura, flors de Bach.
• Pràctiques biològiques: suplements nutricionals i vitamines, fitoteràpia, teràpia nutricional, dietes, infusions.
• Tècniques cos i ment: ioga, meditació, tècniques de relaxació, hipnoteràpia, mindfulness, musicoteràpia, cinesiologia.
• Pràctiques de manipulació i basades en el cos: quiropràxia, osteopatia, massatges, reflexologia, drenatge limfàtic, shiatsu, aromateràpia.
• Teràpies sobre la base de l’energia: reiki, tai-txi, qi gong, teràpia floral, teràpia amb camps magnètics.

No obstant això, l’ús d’aquestes teràpies no sempre és adequat sobretot en relació amb les pràctiques biològiques que impliquen la ingesta de suplements o canvis en la dieta. És imprescindible una informació prèvia per si hi pot haver interaccions no desitjades o incompatibilitats amb el tractament oncològic que s’està rebent, altres tractaments o la mateixa malaltia. Alguns exemples de riscos associats o que cal tenir en compte, són:

• Productes amb propietats antioxidants: molts fàrmacs que formen part de la quimioteràpia actuen a través de processos d’oxidació a nivell cel·lular i els antioxidants podrien contrarestar la seva activitat. Exemple: dosis altes de vitamina C.
• Toxicitat hepàtica o renal: algunes teràpies o suplements produeixen aquests efectes adversos. Exemple: suplements de xampinyó del sol, cúrcuma, aloe vera.
• Efectes adversos que es poden sumar o potenciar els ja produïts pel tractament oncològic estàndard. Exemple: augment del risc de sagnat per suplements d’all, gingebre, ginkgo.
• Activadors o potenciadors del sistema immunitari: pot ser un risc en pacients amb malalties autoimmunitàries o que estiguin rebent tractament amb immunoteràpia o immunosupressors. Exemple: suplements de Reishi, equinàcia.
• Productes amb propietats estrogèniques: es recomana evitar-los en càncers hormonosensibles, ja que són capaços d’unir-se als receptors estrogènics de tumors amb presència de receptors estrogènics positius, com poden ser alguns càncers de mama. Exemple: suplements de gelea reial, onagra.
• Pot ser necessari evitar algunes pràctiques en situacions concretes: l’acupuntura si hi ha baixada de defenses o de plaquetes, el ioga si hi ha risc de dany muscular o ossi, massatge intens si hi ha risc d’hematomes.

Aquestes teràpies poden ser útils per millorar la qualitat de vida, però d’altres també poden comportar riscos si no s’utilitzen en combinació amb els tractaments convencionals i per part de professionals qualificats.

És essencial que es consulti els professionals de la salut de referència – oncòleg o hematòleg, infermeria especialitzada, farmacèutic de l’hospital – abans d’utilitzar aquestes teràpies, per determinar de forma personalitzada si el seu ús és segur i no hi ha cap interacció o incompatibilitat amb el tractament o la malaltia.