El departament invertirà 1,7 milions d’euros per fer efectiva la nova normativa a partir de l’agost
Mònica Bernabé
Ester Lizandra va esperar cinc anys perquè li reconstruissin el pit després d’un càncer de mama. CRISTINA CALDERER
BARCELONAHa costat, però finalment el departament de Salut ha modificat el decret 354/2002 perquè les operacions de reconstrucció de mama després d’un càncer tinguin un temps d’espera garantit i es facin en un termini màxim inferior a sis mesos. El 6 de febrer passat va aprovar l’ordre per a la reforma del decret. Amb tot, la mesura tardarà a implementar-se. La nova normativa entrarà en vigor sis mesos després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). És a dir, el 10 d’agost. El Govern té previst invertir ni més ni menys que 1,7 milions d’euros per fer-la efectiva, segons han assegurat fonts de Salut.
Fa deu mesos aquest diari va publicar un reportatge en què quatre dones que havien patit una mastectomia mostraven el pit amputat per denunciar les llargues llistes d’espera que hi ha a la sanitat pública catalana per a les operacions de reconstrucció de mama després d’un càncer. El seu dur testimoni i sobretot la cruesa de les fotografies van servir per posar sobre la taula una qüestió que fins aleshores no s’havia plantejat. Les pacients esperen actualment dos, tres, quatre i fins a cinc anys per a aquest tipus d’intervenció un cop extirpat el tumor.
Arran del reportatge, el diputat d’En Comú Podem David Cid i la socialista Assumpta Escarp van traslladar el tema al Parlament i van exigir explicacions al Govern, que per fi va posar fil a l’agulla. La nova normativa és conseqüència d’aquell article.
Salut va anunciar a l’octubre, quan faltaven pocs dies per commemorar el Dia Internacional contra el Càncer de Mama, que modificaria el decret existent abans de finals de 2022 perquè les operacions de reconstrucció mamària es fessin en un termini màxim de sis mesos. Finalment, la reforma del decret no es va aprovar a final d’any sinó el 6 de febrer d’enguany. Pocs dies després, el 23 de febrer, la Generalitat la va rectificar per precisar que la nova normativa només afecta les reconstruccions primàries. És a dir, la primera intervenció de reconstrucció que es faci a la pacient després d’una mastectomia. Això fa que la nova normativa ja neixi viciada.
Un reconegut cirurgià plàstic de la sanitat pública que prefereix mantenir l’anonimat ha explicat que a moltes de les dones que estan anys en llista d’espera per a la reconstrucció ja se’ls va fer una primera intervenció que va resultar fallida. Per exemple, van patir una infecció o el cos va rebutjar la pròtesi. De fet, això és el que els va passar a algunes de les testimonis del reportatge de l’ARA. És el cas de l’Ester Lizandra Artigas, de 47 anys, a qui inicialment li van col·locar un implant, però l’hi van haver d’extreure i va estar cinc anys en llista d’espera per a la reconstrucció del pit.
Confio que ara els metges no deixaran les pacients abandonades com em va passar a mi, i que altres dones no hauran de patir el que vaig patir jo ”
L’Ester es mostra satisfeta amb la reforma del decret, malgrat que no sigui la millor. “Confio que ara els metges no deixaran les pacients abandonades com em va passar a mi, i que altres dones no hauran de patir el que vaig patir jo”, afirma. “És molt respectable que hi hagi dones que declinin reconstruir-se el pit. Però totes tenim dret a decidir i no podia ser que ens tractessin així a les que sí que volíem la reconstrucció després del trauma del càncer”, afegeix.
566 dones en llista d’espera
El 31 de maig hi havia 566 dones en llista d’espera per a una reconstrucció mamària després d’un càncer, segons dades facilitades pel departament de Salut en una resposta parlamentària al diputat David Cid. El 2021 la sanitat pública catalana va fer 549 operacions de reconstrucció diferida, és a dir, després d’una primera intervenció per fer la mastectomia.
Actualment, les operacions de cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll també tenen un temps garantit d’espera inferior a sis mesos. Amb tot, moltes vegades aquest termini no es compleix. Segons una petició de transparència realitzada per l’ARA, a l’octubre hi havia 6.144 pacients pendents d’una operació de pròtesis de genoll a la sanitat pública catalana, 2.174 dels quals feia més de sis mesos que esperaven la intervenció.
Font: Diari Ara
