L’augment de l’esperança de vida i de la supervivència dels malalts suposen un nou repte per a la investigació oncològica
Un científic introdueix mostres biològiques en un dipòsit d’emmagatzematge de nitrogen líquid, en una imatge d’arxiu. Dan Kitwood / Getty
L’Esther Prat es va trencar diverses vèrtebres al caure l’any 2018. No va ser una caiguda gaire greu, però sí que ho van ser les conseqüències. Després de mesos fent-se proves per trobar la causa, li van detectar un càncer a la sang anomenat mieloma múltiple, que, entre altres senyals, fa que els ossos es fracturin amb facilitat. Explica que la teràpia per combatre la malaltia va ser molt dura: li van fer un trasplantament de medul·la òssia i sessions de quimioteràpia i, al llarg del tractament, va haver d’estar aïllada. Només podia veure la seva família a través d’un vidre. Finalment, van aconseguir controlar el càncer. Ara bé, la seva malaltia és incurable i serà una pacient crònica tota la vida. “He après a conviure amb la por”, diu amb serenitat.
Prat té 65 anys, una edat en què el risc de patir algun tipus de càncer és més alt. Després del cop que va suposar el diagnòstic de mieloma fa set anys –i que ha sabut remuntar amb l’ajuda dels oncòlegs i de la teràpia psicològica–, l’any passat li van detectar un altre càncer a la sang, aquest cop una leucèmia mieloide aguda, en una visita de control. Ha hagut de rebre un segon trasplantament i s’ha retrobat amb la quimioteràpia i l’aïllament, dos fantasmes que pensava que formaven part del passat. Tot i que encara no se sap si els dos càncers estan relacionats entre ells, els oncòlegs sí que avisen que casos com el seu seran cada cop més freqüents. L’augment de l’esperança de vida i de la supervivència dels malalts fa augmentar les possibilitats de patir més d’un càncer al llarg de la vida.
Previsions de diagnòstic de càncer per al 2025
Font: Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) / Gràfic: Esther Utrilla
“Som en una nova etapa; ja hi ha molta gent amb més d’un càncer. I això anirà a més. La bona notícia és que poden tenir el segon perquè es van recuperar del primer i, eventualment, en podran tenir un tercer o un quart a mesura que aprenguem a curar-los”, argumenta Albert Oriol, que és hematòleg i investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La revolució terapèutica de les últimes dècades ha canviat el paradigma de la lluita contra el càncer. Abans un diagnòstic era gairebé una sentència de mort, però avui dia hi ha càncers amb una supervivència molt alta, com el de mama. Això fa que, per exemple, algú pugui tenir un tumor, rebre tractament, sobreviure i, anys més tard, tenir un nou càncer, però aquest cop al còlon, afegeix Oriol.
Índex de supervivència
Font: Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) / Gràfic: Esther Utrilla
“La gran malaltia crònica”
Les immunoteràpies i la medicina de precisió són les dues claus de volta d’aquesta revolució terapèutica, una fita científica que s’ha aconseguit després de dècades de feina d’investigadors d’arreu del món. “Fa 10 anys, per exemple, l’única alternativa que tenien alguns pacients amb càncer a la sang era el trasplantament; ara només han de prendre una pastilla cada matí”, explica Oriol, que també és coordinador de la Unitat d’Assaigs Clínics de l’ICO ubicada a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on han tractat Prat. Ara, aquests pacients han de fer controls rutinaris a l’hospital i molts dels tractaments els han de prendre durant tota la vida. “Ara com ara és la gran malaltia crònica”, afegeix l’expert.
Per a Oriol hi ha diversos reptes pendents en oncologia. D’una banda, considera que els investigadors han de centrar els seus esforços en els càncers amb pitjor pronòstic per als pacients, com el de pàncrees, el d’ovari metastàtic i la leucèmia aguda, ja que no tenen solucions terapèutiques. De l’altra, anar més enllà de perllongar la supervivència i començar a curar. “Ara sabem allargar l’esperança de vida dels malalts, i ho fem molt bé perquè aconseguim que les coses passin més tard, però no solucionem el problema de manera definitiva. Hem de començar a pensar en curar: de la mateixa manera que curem una apendicitis o una otitis, hem de poder curar el càncer”, defensa l’expert.
Aquí la recerca té un paper fonamental per seguir avançant en la lluita contra la malaltia i aconseguir noves fites com les que apunta Oriol. L’ICO cada any rep unes 150 visites de pacients que tenen algun tipus de càncer sense alternativa terapèutica. Allà analitzen el tumor amb tecnologia d’última generació per veure si poden incloure aquestes persones en l’assaig clínic d’algun fàrmac, ja que és l’única manera que es puguin beneficiar de tractaments que encara no estan disponibles. “Ara mateix tenim en marxa 14 estudis i 10 més estan a punt per començar”, explica Cinta Hierro, que és oncòloga i coordinadora clínica de la Unitat d’Assaigs en Fase Precoç de l’ICO, tot i que no en pot donar detalls per confidencialitat.
Es tracta d’un projecte pioner que es va posar en marxa ara fa cinc anys i que vol accelerar l’arribada de tractaments innovadors per als pacients catalans. Hierro avisa que hi ha alguns “colls d’ampolla” que alenteixen la posada en marxa de nous estudis. Un d’ells és la nova regulació europea, que busca homogeneïtzar l’inici d’assajos entre els diferents estats membres, de manera que es facin els mateixos a Alemanya i a Espanya, per exemple. Fins ara, però, l’estat espanyol era un dels països europeus que més en feia. L’oncòloga també destaca la falta de mans i de recursos per seguir investigant a un bon ritme. “Necessitem infermeria molt formada per fer aquests estudis i necessitem més metges que puguin assumir la complexitat d’aquests pacients”, simplifica.
Més casos de càncer
La necessitat de seguir investigant i incrementar els recursos en recerca s’emmarca en un context en què els casos de càncer aniran a l’alça. Els motius són diversos i complexos. Un d’ells és que hi ha més població i l’esperança de vida és més alta. A mesura que més gent arribi a una edat en què els càncers són més freqüents (normalment a partir dels 60 anys), els diagnòstics augmentaran.
La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) preveu que aquest any es diagnostiquin uns 296.100 casos nous de càncer a Espanya –un 3,29% més que el 2024– i que sis de cada deu afectin persones de més de 65 anys. Per tipus de càncer, els experts esperen que els de còlon i recte continuïn sent els més freqüents, amb una previsió de 44.573 casos nous. Aquests aniran seguits del càncer de mama, amb uns 37.682 casos més; pulmó, amb 34.506 més; pròstata, amb 32.188 més, i bufeta urinària, amb 22.435 més.
Així doncs, la societat espanyola constata una pujada constant de tumors de mama en dones, de còlon en homes, i dels càncers de pàncrees, ronyó, tiroide i limfomes no hodgkinians en tots dos sexes.
Més enllà dels tractaments
A banda d’investigar per desenvolupar nous tractaments, els professionals també fan recerca per millorar l’experiència dels malalts durant tot el seu procés oncològic i millorar el seu benestar durant el tractament. Sandra Cabrera és infermera i cap de la Unitat de Recerca en Cures de l’ICO Badalona i Girona i defensa la “humanització” de les teràpies més enllà de la supervivència.
La quimioteràpia i la radioteràpia poden generar ansietat als pacients, per la qual cosa els professionals busquen experiències que minimitzin aquest impacte emocional. Un exemple que ja ha demostrat beneficis en pacients pediàtrics és la realitat virtual. “Els pacients que han de fer aquests tractaments es posen les ulleres de realitat virtual i, en lloc de veure la sala de quimioteràpia, veuen paisatges naturals com el mar, la muntanya o fins i tot aurores boreals”, destaca Cabrera, que ara està avaluant els efectes positius d’aquesta pràctica en un estudi.
Un altre exemple que va més enllà del tractament i és clau per a l’acompanyament dels pacients és la psicooncologia. Durant tot el seu procés, Esther Prat ha fet teràpia amb la psicooncòloga de la Fundació Oncolliga Núria Ferrer, que intenta dotar d’eines els pacients per fer front a les diferents fases de la malaltia, des del diagnòstic fins a la fase posterior als tractaments, quan el càncer queda controlat però el pacient encara viu amb por o inseguretat.
“Treballem perquè torni a tenir la sensació de control dins del descontrol que provoca el càncer a la vida”, detalla Ferrer. Es tracta d’un servei que no només es dirigeix a pacients, sinó també als seus familiars, que són els que assumeixen les cures quan la persona surt de l’hospital; uns moments que poden detonar en un daltabaix emocional. “Quan la meva mare estava malalta, no sabia que jo tenia dret a teràpia. M’han acompanyat en tot el procés i avui en dia encara hi estic vinculada”, destaca l’Andrea, que anys després de la mort de la seva mare forma part del patronat de l’entitat.
Tot plegat forma part d’una estratègia integral en la lluita contra el càncer. Primer, aconseguir nous i millors tractaments amb què combatre aquests tipus de càncer que encara no tenen tractament i trobar maneres de curar definitivament la malaltia. Paral·lelament, i atès que cada cop més persones al món patiran un càncer en diferents moments de la vida, que el procés oncològic tingui el menor impacte possible en el seu benestar i dia a dia.
