El doctor Josep Tabernero ens explica quines són les novetats de la investigació contra els tumors en el marc del congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica
Els 33.000 especialistes en càncer, de 140 països diferents, que aquests dies es reuneixen a Barcelona es poden permetre una mirada sobre la malaltia molt més àmplia que els que estudiaven els tumors fa un parell de dècades. L’augment de la supervivència fa que aspectes més socials i humans tinguin espai propi en una trobada científica de tan alt nivell com aquesta.
“Són temes importants que afecten molt els malalts”, assegura el director de l’Institut Oncològic Vall d’Hebron (VHIO), Josep Tabernero, que en posa alguns exemples: “Com es comuniquen les notícies, si hi ha una manera millor d’afrontar els efectes secundaris a llarg termini, la qualitat de vida”.
La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) celebra, entre el 13 i el 17 de setembre, la seva trobada anual, una de les més importants del món, a Barcelona. Només això, ja és molt rellevant, explica convençut Tabernero, que va presidir aquesta organització científica entre els anys 2016 i 2021.
“Està reconegut el sistema sanitari que tenim, la capacitat que tenim d’innovar, de tractar malalts en estudis clínics i això són algunes de les circumstàncies que es consideren quan s’escull una ciutat.”
TV3 ha conversat amb ell perquè ens expliqui quines són les principals línies d’investigació que es discuteixen al congrés.
A l’ESMO s’hi presenten resultats que canviaran la manera de tractar alguns càncers, com el de cèrvix, fetge o pròstata, i també alguns de més infreqüents, com el glioblastoma –un tipus de tumor cerebral encara amb mal pronòstic– o el de glàndules salivals. Passen, molt sovint, per la combinació terapèutica.
Hi haurà un “medicament màgic”?
La combinació, reconeix Josep Tabernero, va “una mica en contra del somni que a vegades tenim de trobar un medicament màgic que elimini la radioteràpia i la quimioteràpia”.
“La realitat és que en la majoria de tumors els resultats són més bons si som capaços d’integrar, de forma combinada o seqüencial, diferents tractaments.”
El principal problema durant molt de temps ha estat que aquest tipus d’assajos, que no estudien cap medicament nou i innovador, sinó com funcionen les combinacions de tractaments que ja hi ha, o que afecten càncers minoritaris, són més difícils de fer. No és la indústria farmacèutica qui els impulsa i finança. Acostumen a sortir de la investigació pública i el mecenatge.
L’oncòleg Josep Tabernero, no obstant, opina que això ha canviat radicalment gràcies, en part, que organitzacions acadèmiques com l’ESMO fan de lobby i s’organitzen: “Això fa que aquestes peticions, que es fan pensant en els malalts i les seves malalties, cada vegada estiguin més ateses.
“Els anticossos conjugats
Un tema destacat al congrés és l’embranzida dels anomenats anticossos conjugats. És un tractament que ja es fa servir en determinats càncers de mama i estómac, amb molt bons resultats, i que ara s’estudia en altres tipus de tumors més infreqüents, però que expressen la mateixa proteïna, la HER2.
L’anticòs funciona com un vehicle amb GPS. Va fins a les cèl·lules tumorals i, just allà, allibera molècules d’una quimioteràpia extremadament potent.
Si aquesta quimioteràpia s’administrés per via endovenosa, “la toxicitat seria tremenda”, explica el doctor Tabernero. “Per tant, no es podria administrar; però com que és un tractament molt més dirigit, podem tenir més oportunitats amb pacients que ja no en tenien.”
“El 45% dels tumors es poden evitar”
Al congrés també es parla dels efectes –bons– a llarg termini de la immunoteràpia en el càncer de mama més agressiu, l’anomenat triple negatiu. I de molts altres temes. En un congrés d’aquestes dimensions són inabastables.
Però Josep Tabernero no vol deixar de citar la prevenció. Assegura que ara s’hi dediquen molt, tot i que reconeix que no sempre ha estat així: “No ens podem permetre aquest luxe, primer pel problema personal dels malalts que hi ha, però també pel problema social i de cost”.
“El 45% dels tumors es poden evitar i no es fa quasi res per evitar-los.”
Interpel·la així les administracions. Reclama polítiques públiques decidides de promoció de la salut per impulsar bons hàbits i reduir el risc de càncer. Es refereix, no només però sobretot, al tabac.
