Un gran projecte de la UE amb participació catalana desenvolupa, entrena i valida una eina d’intel·ligència artificial per ajudar a diagnosticar quatre tipus diferents de càncer: mama, pulmó, còlon i pròstata
Una operació a un pacient amb càncer de pròstata (ACN)
La intel·ligència artificial s’està introduint en la sanitat d’una forma imparable. On abans se n’està veient la utilitat és en el camp del diagnòstic, probablement el més difícil i determinant en medicina.
Estem parlant d’una tecnologia que, com assegura Lourdes Mengual, investigadora de l’IDIBAPS i responsable del Laboratori d’Urologia de l’Hospital Clínic, ja és realitat: “Sobretot en oncologia, donarà un suport, ja no en el futur, l’està donant actualment“.
I en aquest context, la Unió Europea ha impulsat un gran projecte, finançat amb 10 milions d’euros, per desenvolupar, entrenar i validar una eina d’intel·ligència artificial per ajudar a diagnosticar quatre tipus diferents de càncer: mama, pulmó, còlon i pròstata.
Hi han participat 26 grups de recerca de 9 països diferents. Entre ells, tres de catalans: la Fundació TIC Salut Social en tasques de gestió, el Barcelona SuperComputing Center treballant algoritmes i l’Hospital Clínic, que ha liderat concretament la recerca centrada en càncer de pròstata, el més freqüent en homes.
Els doctors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS Carles Nicolau, Lourdes Mengual, Antonio Alcaraz i Rosa Ramos (ACN/Laura Fíguls)
Entrenada amb 3,7 milions d’imatges mèdiques
Cap a un 70% dels tumors de pròstata ara es diagnostiquen quan encara estan localitzats i són curables. És una dada positiva, sens dubte, però clarament millorable. I en aquest marge és on la intel·ligència artificial pot ser un suport molt beneficiós.
Antonio Alcaraz, cap d’Urologia de l’Hospital Clínic i del grup de recerca en Genètica i Tumors Urològics de l’IDIBAPS, explica que: “Et donarà el diagnòstic potencial, amb un percentatge molt alt d’exactitud, i no només si tens un càncer de pròstata, sinó probablement quin tipus, si dels més agressius o dels menys agressius”.
S’hi han bolcat més de 3,7 milions d’imatges mèdiques anonimitzades de més de 9.000 pacients, de manera que s’ha entrenat l’eina perquè sigui capaç de detectar patrons de forma més precoç i precisa que l’ull humà.
“Si veu el mateix patró, el programa et dirà: ‘Això probablement serà una lesió’.”
Una eina pensada com a complement
La idea és que esdevingui un suport important a l’hora de prioritzar pacients, localitzar lesions cancerígenes, fer el diagnòstic i determinar l’estadi del càncer i el risc de metàstasi.
Una eina d’aquestes característiques està pensada com a complement de la feina dels radiòlegs per afinar el diagnòstic final, en cap cas com a substitut.
Lourdes Mengual, responsable del Laboratori d’Urologia de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, pensa que serà especialment útil en els centres sanitaris més petits:
“En el nostre cas, a l’Hospital Clínic, tenim gent superexperta que es passa el dia revisant el mateix tipus de ressonància, de TAC o ecografia, però en hospitals on el professional mèdic s’ha d’encarregat de tota mena d’especialitats, aquestes eines seran encara més importants.”
Un canvi qualitatiu
La IA és una manera de democratitzar l’atenció sanitària, es rebi on es rebi. D’alguna forma, objectiva el famós ull clínic d’aquells metges veterans amb moltíssima experiència que intueixen fins i tot el que no veuen. Ajuda, en definitiva, a prendre decisions clíniques.
N’està convençut el doctor Alcaraz: “Podrem tenir dades davant nostre, a la pantalla de l’ordinador, que ens faran ser molt millors en la presa de decisions”:
“Estem al davant d’un canvi qualitatiu, que al final donarà percentatges de la possibilitat de progressió de la malaltia si opero el pacient, si l’irradio o si no faig res, per exemple.”
En tractar-se d’una recerca totalment pública, l’eina està a l’abast de tots els centres que la vulguin utilitzar. A més, totes les imatges i dades que conté queden en un repositori a l’abast de qualsevol investigador en qualsevol punt del món per a futures investigacions.
