El consistori, UIC Barcelona i Oncolliga impulsen la iniciativa, amb la implicació de les entitats, per l’acompanyament en el final de la vida

L’Ajuntament de Terrassa, UIC Barcelona (Universitat Internacional de Catalunya) i la Fundació Oncolliga impulsen el projecte “Terrassa, Ciutat Compassiva. Terrassa al teu costat”. El projecte pretén sensibilitzar sobre el procés de final de vida i mort a través d’accions de sensibilització com conferències, jornades, cinefòrums, entre d’altres; atenció a les persones que es troben en situació de malaltia avançada o final de la vida i a les seves famílies i cuidadors i cuidadores; i formacions a professionals, voluntariat i ciutadania en general.

“Terrassa, Ciutat Compassiva. Terrassa al teu costat” tindrà el tret de sortida el dia 21 d’octubre amb un acte inaugural. Després d’aquest punt d’inflexió, seran les entitats i associacions qui prendran part activa i un paper rellevant en la definició del pla d’activitats i/o en l’execució d’aquestes. El compromís és desenvolupar accions de sensibilització i difusió sobre la necessitat de la cura en situacions de malalties avançades i en les darreres etapes de la vida, proporcionar eines de capacitació que ajudin als terrassencs i terrassenques a saber com cuidar i acompanyar a les persones que ho necessiten i implementar accions dirigides a la creació de xarxes i recursos que impulsin el desenvolupament de la cura.

La regidora de Salut, Mónica Polo, afirma que «és un projecte que ha vingut per quedar-se. Com a ajuntament, impulsem aquest projecte des del lema “Terrassa al teu costat” perquè la mort i el dol deixin de ser moments que es portin en soledat i en silenci. Volem que Terrassa sigui una ciutat model referent d’atenció a les persones amb major vulnerabilitat. Promoure i compartir l’humanisme, la solidaritat, la compassió i la participació social”.

Inicialment, es pretén fomentar la participació ciutadana, promoure l’educació i formació de voluntariat i, a mitjà termini, millorar l’atenció integral i integrada de persones en situació de malaltia avançada i amb necessitats socials.

En el darrer trimestre d’aquest any s’han programat les següents accions:

• Acte inaugural: 21 d’octubre a la sala d’actes d’El Vapor.
• Concert de Corals «Immortalitat»: 24 d’octubre, a la Seu d’Ègara.
• Conferència «Com acompanyar en la mort i el dol», a càrrec de Núria Carsi: 23 de novembre a la seu d’Àltima a Terrassa.
• Contacontes “El buit”, de l’Anna Llenas, a càrrec de Rosa Boladeras. A les biblioteques municipals de Terrassa (dates a determinar).
• Taller participatiu “És Nadal, i a casa hi ha una cadira buida”, a càrrec de Ca’n Eva: 16 de desembre a la seu d’Oncolliga a Terrassa.

Una comunitat unida per la vocació de cuidar

Es calcula que l’1,5% de les persones pateixen malalties cròniques avançades que causen el 75% de les morts a l’Estat. Aquestes situacions generen, d’una banda, necessitats físiques, psicològiques, espirituals i socials, causen patiment en pacients i famílies i, de l’altra, provoquen una gran necessitat i demanda d’atenció, especialment quan es combinen malalties avançades i necessitats de caràcter social, com la solitud o la pobresa.

Si ho traslladem a la nostra ciutat, dels prop de 224.000 habitants, aproximadament 11.200 requereixen una atenció complexa, uns 3.400 ciutadans i ciutadanes estarien en situació de malaltia avançada amb un pronòstic de vida limitat i més de 1.100 persones no només estan en aquesta fase de final de vida, sinó que tenen un risc social associat.

Les ciutats compassives deriven del concepte de “Ciutat o Comunitat Saludable” proposat per l’OMS a la dècada dels 80. Una estratègia que busca posar la salut pública a l’agenda política i social de les ciutats i construir un moviment fort per a la salut pública en l’àmbit local. El 1986, Hernán Neira, Len Duhl i Trevor Hancock defineixen la “Ciutat Saludable” com la ciutat que crea i millora constantment el seu entorn físic i social, a més d’ampliar aquells recursos de la comunitat que permeten el suport mutu de les persones per tal de realitzar totes les funcions vitals i aconseguir desenvolupar al màxim les seves potencialitats”.

L’origen de les ciutats compassives com a tals, es troba a Kerala, l’Índia, al Institute Palliative Medicine, el primer centre col·laborador de l’OMS que implica la participació de la Comunitat en cures pal·liatives i cures de llarga durada, organitzant la societat civil per les cures de les persones que viuen malalties incurables des de la mateixa comunitat.

En un context d’envelliment de la població, i que les previsions són d’un increment de la incidència i prevalença de les malalties cròniques, es busquen models d’atenció integrada entre el sistema social i sanitari, i, que a la vegada, incorporin a la Comunitat. D’aquí neix el moviment internacional Compassionate Communities. Com refereix la monografia “Comunidades Compasivas al final de la vida” de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL), es tracta d’una comunitat unida per la vocació de cuidar.