Uns investigadors de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron han presentat els resultats a ASCO, el Congrés Americà d’Oncologia.
Amb la biòpsia líquida es busca ADN del càncer circulant en la sang (3Cat)
Detectar com més aviat millor si un tractament per al càncer està funcionant o no és fonamental per al pacient, i també per al seu oncòleg.
Fer-ho de la forma més ràpida possible pot representar una finestra d’oportunitat per canviar el tractament –si és necessari– abans que la malaltia estigui massa avançada. I per això hi ha molta recerca enfocada a desenvolupar mètodes vàlids que proporcionin aquesta informació.
Una d’aquestes eines pot ser la biòpsia líquida, que busca ADN del càncer circulant en la sang. Científics del VHIO (l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron) han demostrat que un tipus de biòpsia líquida d’alta sensibilitat, capaç de detectar quantitats ínfimes d’aquest ADN tumoral, és útil per fer el seguiment i predir la resposta a fàrmacs d’immunoteràpia en la primera fase dels assajos clínics.
La importància de la descoberta
En els últims anys han aparegut molts fàrmacs d’immunoteràpia nous, que poden beneficiar molt alguns subgrups de pacients, però que avui en dia els oncòlegs no poden predir quins seran. Així ho explica Elena Garralda, directora de la Unitat d’Assajos Clínics en Fase Precoç a CaixaResearch i VHIO:
“Amb la immunoteràpia, encara no tenim gaires biomarcadors que ens permetin seleccionar els pacients que a priori pensem que els funcionarà.”
Investigadors del Vall d’Hebron han seqüenciat el genoma complet de tumors en 138 pacients (3Cat)
A diferència del que passa amb altres tipus de teràpies oncològiques més personalitzades, aquí encara van força a cegues. I per això és tan important detectar tan aviat com sigui possible si els medicaments estan funcionant, assegura Garralda. “D’acord, els dono el medicament, però com més aviat pugui detectar si els funciona o no, millor”, apunta.
I aquí entra la biòpsia líquida d’alta sensibilitat.
Es busca ADN del càncer circulant a la sang
Uns investigadors del Vall d’Hebron van seqüenciar el genoma complet del tumor de 138 pacients amb diferents tipus de càncers.
En van detectar les alteracions genètiques, que podien ser poques o moltes; en alguns casos eren centenars. Aleshores, van buscar aquestes alteracions a la sang i els va sorprendre fins a quin punt la quantitat d’ADN circulant servia per predir amb claredat la resposta al tractament que estaven rebent.
“A l’inici de la teràpia, veus l’ADN tumoral bastant alt. Quan comença la teràpia, s’observa una baixada molt i molt gran, forta, i durant tot el temps que hi ha resposta l’ADN està indetectable”, explica Rodrigo Toledo, investigador a l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO).
Quan això passa, vol dir que el tractament està funcionant, perquè “la supervivència d’aquests pacients és més perllongada“, afirma Garralda. “Aquesta combinació entre nous fàrmacs i nova tecnologia ens ajudarà a entendre i tractar millor les persones amb càncer”, apunta Toledo.
La biòpsia líquida no té radiació
La biòpsia líquida té clars avantatges sobre el TAC, que és com ara mesuren si el tumor es fa petit o, per contra, està creixent, tal com explica Garralda:
“Per controlar l’evolució del càncer, en oncologia, el que fas és un TAC i valores la resposta als tractaments a partir dels canvis que veus en les imatges. Però no podem estar fent TACs als pacients cada dues setmanes.”
La biòpsia líquida, que es realitza amb una extracció de sang, no té radiació i, per tant, se’n poden fer més sovint: “Podem fer una anàlisi abans que el pacient comenci el tractament, i després anar monitorant la resposta”, diu el biòleg molecular Rodrigo Toledo.
Però, sobretot, permet avançar-se i detectar de forma més precoç que amb el TAC si la immunoteràpia no està fent cap efecte. D’aquesta manera l’oncòleg pot prendre decisions terapèutiques abans, i potser canviar a un altre tractament. Segons Toledo, “la biòpsia líquida d’alta sensibilitat seria un marcador no invasiu, ràpid i assequible per donar aquesta informació”.
Falta més recerca per poder-ho aplicar
Encara fan falta més estudis i més dades per validar si aquesta eina és realment vàlida per fer el seguiment de la resposta als tractaments. La doctora Garralda admet que encara els fa falta entendre moltes coses abans que es pugui aplicar a la pràctica clínica habitual, fora d’un entorn de recerca:
“A qui li desapareix de la sang tota la quantitat d’ADN amb les mutacions del tumor, d’acord, aquest sí que tenim clar que està responent bé als tractaments. Però què passa quan hi ha una disminució del 50%? Què passa quan hi ha una disminució del 30%? Necessitem generar més dades per acabar de comprendre-ho.”
De totes maneres, aquesta investigació feta al Vall d’Hebron ha estat escollida per presentar-se a ASCO, el Congrés Americà d’Oncologia més important del món, que s’ha celebrat aquests dies a Chicago.
Això ja és una demostració de la rellevància dels resultats: “Aquí només s’escull el que es creu que pot tenir un impacte per canviar el paradigma més endavant”, assegura Garralda.
