El progressiu augment de l’esperança de vida de la nostra població juntament amb l’associació que existeix entre càncer i envelliment està suposant un increment exponencial del nombre de pacients d’edat avançada candidats a tractament oncològic
L’atenció al pacient d’edat avançada amb càncer s’ha convertit en un repte assistencial de primer ordre. L’objectiu de l’Oncogeriatria és el d’optimitzar l’atenció global que pacients d’edat avançada amb càncer requereixen.
Envelliment i càncer
L’edat és el principal factor de risc de càncer. L’augment d’incidència de càncer amb l’edat probablement sigui pel major temps d’exposició a carcinògens, perquè els teixits més vells són més sensibles als carcinògens ambientals i per la pèrdua de capacitat reparadora de les cèl·lules.
Prediccions a nivell de Catalunya, indiquen que el 35-40% dels nous casos diagnosticats l’any 2025 serà en pacients > 74 anys. L’envelliment és un procés que consisteix en la pèrdua gradual de reserves de l’organisme que afecta al seu funcionament i a la tolerància als tractaments.
En una etapa inicial, de condicions “òptimes” de salut, les reserves estan intactes o escassament afectades, el pacient manté la independència funcional i pot ser tractat de manera habitual. En la següent etapa, que anomenem de “fragilitat”, les reserves estan minvades i cal adaptar els tractaments amb opcions associades a baix risc de toxicitat o complicacions. En la darrera etapa de poca reserva funcional, cal prioritzar tractaments enfocats al bon control dels símptomes i a la preservació de la qualitat de vida.
L’envelliment, però, és un procés amb una gran variació interindividual, que fa que persones de la mateixa edat cronològica se situïn en escenaris d’envelliment molt diversos.
Figura 1: Procés d’envelliment
La valoració geriàtrica integral en el pacient oncològic
Donada l’heterogenicitat dels pacients grans, el model biomèdic tradicional centrat en la malaltia i basat en l’exploració física és clarament insuficient. L’aproximació geriàtrica adopta una definició més integral del concepte “salut”, incorporant la potencial afectació de la malaltia en l’autonomia funcional del pacient i en el seu entorn.
La manca de marcadors biològics útils en la pràctica clínica, s’ha consensuat la Valoració Geriàtrica Integral (VGI) per establir el perfil de fragilitat d’un pacient. La VGI és una eina de valoració sistematitzada que avalua de manera objectiva i integral tots aquells aspectes de la vida del pacient que poden tenir un impacte en el desenvolupament de la malaltia i en la tolerància i resposta del pacient al tractament: situació funcional, estat cognitiu i psicològic, comorbiditat, polifarmàcia, situació sociofamiliar, estat nutricional i presència de síndromes geriàtriques (figura1).
La VGI és una eina diagnòstica i terapèutica alhora, dissenyada per identificar i quantificar problemes (sovint no detectats en una valuació estàndard), però també per implementar intervencions específicament dirigides a resoldre’ls o millorar-los. La VGI permet classificar els pacients en funció de la seva situació real de salut d’una manera més objectiva i eficaç que el judici clínic subjectiu i que altres avaluacions estàndards emprades tradicionalment pels oncòlegs com l’índex de Karnosky (K-PS) o l’Eastern Cooperative Oncology Group Performance Status (ECOG-PS).
Figura 2: Dominis de la Valoració Geriàtrica Integral (VGI)
Les decisions terapèutiques en pacients oncològics d’edat avançada
Adoptar decisions terapèutiques en aquest grup poblacional és especialment
complex. Són pacients amb diferències biològiques en el procés cancerós,
singulars a l’hora de desenvolupar i manifestar la malaltia, i amb un major risc
de fragilitat i/o comorbiditat, que pot anar associada a un major risc de toxicitat,
a una menor resposta als tractaments i a una expectativa de vida reduïda.
La decisió sobre l’administració d’un tractament oncoespecífic (objectius i intensitat
terapèutica) ha de basar-se en el balanceig entre el pronòstic de la malaltia
oncològica i l’impacte de la seva simptomatologia, els beneficis esperats i el
risc de toxicitat de la proposta terapèutica, i les característiques del pacient quehan d’incloure el risc de toxicitat, el pronòstic vital més enllà del procés
oncològic i les seves expectatives, determinats en la VGI.
En resum, l’oncologia és una disciplina associada a tractaments complexos i
tradicionalment multidisciplinars. La incorporació de l’oncogeriatria als equips
multidisciplinars oncològics té com a objectiu seleccionar la millor acció mèdica
en funció de la realitat de salut del pacient d’edat avançada mitjançant una
valoració i una intervenció personalitzada, integrada i integral. L’adaptació de
les accions mèdiques a les característiques individuals dels pacients d’edat
avançada permet una atenció dirigida amb optimització dels recursos sanitaris.
