• Les entitats de la FECEC reclamen a les autoritats sanitàries que es restableixi la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics en tot el sistema sanitari.
• Davant la crisi sanitària, econòmica i social, augmenten les sol·licituds de suport per part dels pacients dels serveis d’atenció psicosocial oferts per les entitats federades.
•  Si la situació no es reverteix aviat, des de la FECEC es preveu un impacte rellevant en el diagnòstic de nous casos de càncer, com el càncer de mama, detectant-se en estadis més avançats i amb pitjor pronòstic.

En el Dia Mundial contra el càncer de mama, ja han passat més de 6 mesos des de que va esclatar la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Una crisi que ha alterat el sistema de salut: des de l’atenció primària, l’organització dels centres hospitalaris, les agendes de metges i pacients, ajornant cites, cancel·lant proves, i, per descomptat, reduint les consultes presencials per augmentar les mesures de prevenció i seguretat.

Davant aquesta situació, la FECEC va demanar públicament el 27 de maig, un pla que restablís el més aviat possible la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics en els centres sanitaris així com els programes de cribratge i diagnòstic ràpid.

Seqüeles de la Covid-19 en els pacients amb càncer

Aquesta situació es va donar no sols a casa nostra, sinó a la resta d’Espanya i dels països europeus. I ha comportat unes seqüeles per als pacients amb càncer en aquest context de crisi sanitària, econòmica i social en que ens trobem immersos. Des de les entitats federades es constata que els pacients fan un ús més intensiu dels serveis d’atenció psicosocial oferts. En part per l’escassa oferta d’aquests serveis en el sistema sanitari públic, i en part perquè són persones que viuen un confinament dins el confinament.

Així les primeres visites que s’han atès han augmentat un 10% en promig entre les entitats federades. També es detecta un augment promig del 21% de les demandes de suport psico-oncològic, no només durant el confinament sinó també durant la nova realitat que es preveu serà llarga. Sentiments com l’angoixa, la por, la culpabilitat, la tristesa i la incertesa, molt habituals durant el procés oncològic, s’han vist incrementats en aquesta nova situació, tensant més els serveis de suport psico-oncològic de les entitats federades.

Paral·lelament han augmentat també un 21% de promig les demandes de suport social, ja que la crisi econòmica causada per la Covid-19 s’està fent palesa i es nota encara més entre les persones més vulnerables que, a més, han de fer front a un diagnòstic oncològic.
L’impacte econòmic en les famílies on hi ha una persona amb càncer implica un increment de les despeses per la malaltia i una disminució dels ingressos afegint l’augment del risc de quedar-se a l’atur donada la crisi derivada de la pandèmia.

Seqüeles en l’atenció oncològica en els centres sanitaris

La FECEC detecta mancances importants en el restabliment de la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics. Hi ha

• Retard en la posada en marxa dels programes de cribratge de càncer de mama, coll uterí i càncer de còlon i recte. Hi ha una relació directa entre el restabliment d’aquests programes i la futura incidència del càncer. Addicionalment, aquest retard pot provocar la detecció dels casos en estadis més avançats amb pitjor pronòstic.
• Retard en els programes de diagnòstic ràpid. Disposar dels resultats de les proves amb immediatesa permet tenir un diagnòstic clar i contrastat. Aquest fet també pot influir en l’evolució i pronòstic d’alguns casos.

És per tot això que, des de la FECEC reclamem a les autoritats sanitàries que incrementin els esforços que s’estan realitzant per restablir quan abans millor la normalitat en l’atenció oncològica, el retorn a la normalitat en els programes de cribratge de càncer de mama, coll d’úter i càncer de colon i recte arreu de tot el país, així com els programes de diagnòstic ràpid per recuperar, d’aquesta manera, la confiança i seguretat dels pacients de càncer i les seves famílies.