El sistema immunitari està format per diferents òrgans i estructures del cos que actuen com barreres físiques o químiques contra les agressions, com la pell, la còrnia, les membranes del tracte respiratori, gastrointestinal, urinari i reproductiu. També hi participen cèl·lules immunitàries especialitzades, com el sistema limfàtic, la medul·la òssia, la melsa i el timus.

La funció del sistema immunitari es defensar el cos contra amenaces com les infeccions o el càncer.

En les últimes dècades els tractaments oncològics han avançat considerablement gràcies a l’arribada de tractaments innovadors com és el cas de la immunoteràpia que aprofita la resposta immunitària natural del cos contra el càncer per atacar-lo i destruir-lo.

Dins la immunoteràpia incloem els denominats inhibidors del punt de control immunitari (ICIs, en anglès inmune checkpoints inhibitors).

Els ICIs han demostrat ser una eina terapèutica eficaç per diversos tumors. Són molècules modificadores de la resposta immunitària que s’uneixen als receptors de les cèl·lules tumorals o del sistema immunitari, afecten a la seva funció, promouen l’alliberació de toxines o promouen la citotoxicitat, per la qual cosa, de forma indirecta potencien la resposta immunitària davant les cèl·lules neoplàsiques.

Abans d’iniciar tractament amb ICIs és important conèixer l’estat basal del pacient per poder detectar precoçment la possible toxicitat, per poder avaluar-la correctament quan apareixi i elaborar un pla terapèutic adequat. Cal conèixer les constants del pacient, els tractaments previs i si ha presentat toxicitats derivades d’aquests, i realitzar una analítica de sang que inclogui hormones tiroidees i serologies de les hepatitis B i C i del VIH, així com una radiografia de tòrax i un electrocardiograma.

És fonamental l’educació sanitària al pacient i al familiar o cuidador, per tal de que coneguin el tipus i mecanisme d’acció del tractament així com els signes i símptomes d’alarma, i com actuar i/o consultar davant d’aquests.

Els efectes secundaris derivats del tractament amb ICIs estan causats per una reacció autoimmunitària i poden afectar a qualsevol òrgan o teixit, però afecten amb major freqüència a la pell, el colon, els pulmons, el fetge i alguns  òrgans endocrins, com la tiroide o la glàndula pituïtària.

La majoria dels efectes secundaris són de naturalesa lleu o moderada i reversibles si es tracten de forma precoç i adequada, i per  aquest motiu cal comunicar  qualsevol símptoma nou tant aviat com sigui possible a l’equip assistencial.

Els efectes secundaris poden aparèixer en qualsevol moment, durant el tractament i després, a vegades inclús fins un any després d’haver-lo finalitzat.

Símptomes que poden aparèixer:

Gastrointestinals (solen aparèixer a les 6-7 setmanes de l’inici del tractament):

• Diarrea, dolor abdominal
• Nàusees/vòmits, pèrdua de gana
• Femta amb sang o mucositat
• Mucositis (llagues a la boca)

Hepàtics (solen aparèixer a les 3-4 setmanes de l’inici del tractament)

• Canvis en el color de l’orina
• Color groguenc de la pell
• Aparició d’hematomes

Dermatològics (solen aparèixer a les 3 -4 setmanes de l’inici del tractament):

• Prurit, envermelliment, erupció cutània, sequedat o taques a la pell

Pulmonars:

• Dolor al pit
• Dificultat per respirar, aparició o empitjorament de la tos

Renals:

• Dolor lumbar i/o a l’orinar
• Sang en orina
• Reducció de la quantitat d’orina
• Cames i/o peus inflats

Neurològics:

• Pèrdua de memòria
• Canvis d’humor bruscos
• Mal de cap intens, sensibilitat ocular a la llum
• Debilitat facial i/o a les extremitats
• Formigueig als peus i/o mans

Endocrins (solen aparèixer a partir de la 6a setmana després de l’inici del tractament ):

• Fatiga
• Sensació excessiva de set
• Necessitat d’orinar contínuament, pèrdua o augment de pes

Altres símptomes menys freqüents:

1. Debilitat o dolor muscular
2. Dolor o inflamació de les articulacions
3. Febre inexplicable
4. Pèrdua de visió

Principals efectes secundaris dels ICIs

L’estratègia més important i eficaç per a la gestió dels efectes secundaris derivats de la teràpia és la seva identificació i per tant un tractament precoç prescrit per l’especialista.

També cal tenir en compte que alguns medicaments, productes d’herbolari, vitamines i suplements nutricionals poden resultar perjudicials durant el tractament amb ICIs, alterant l’efecte dels mateixos o incrementant el risc d’aparició d’efectes secundaris.

Bibliografia:

https://www.esmo.org/content/download/133756/2490209/1/ES-ESMO-Gu%C3%ADa-para-Pacientes-los-Efectos-Secundarios-Relacionados-con-la-Inmunoterapia-y-su-Manejo.pdf

https://seom.org/images/Guia_para_enfermeria_SEOM_alta.pdf