És l’únic hospital d’Europa que, quan cal, fa en la mateixa cirurgia l’extracció del tumor i els ganglis i la reconstrucció de la mama i del sistema limfàtic.
Foto: National Cancer Institute
És la seqüela més condicionant, invalidant i limitant després d’una cirurgia per un càncer de mama, i aquest risc augmenta quan ha calgut radioteràpia. El limfedema és una malaltia causada per l’acumulació anormal de líquid entre els teixits. Provoca limitacions en la mobilitat del braç, dolor o fins i tot alteracions sensitives.
És un dels riscos quan s’extreuen ganglis (cosa que cal, aproximadament, en un 20% de les pacients), perquè el sistema limfàtic queda alterat. Pot aparèixer entre un i tres anys després de la intervenció, i tot i que es pot tractar, ja no es cura.
Això afecta directament la qualitat de vida de les supervivents de càncer, i també té riscos, com explica el doctor Jaume Masià, director de Cirurgia Plàstica de l’Hospital de Sant Pau-Hospital del Mar: “Pot causar limfangitis o infeccions del braç, que molts cops requereixen ingrés hospitalari i que, fins i tot, poden acabar generant sèpsies, amb el risc que comporten.”
L’Hospital de Sant Pau de Barcelona és l’únic a Europa que, a la mateixa cirurgia pel càncer de mama, extreu el tumor i els ganglis (quan cal), i allà mateix es fa la reconstrucció de la mama i la del sistema limfàtic. Fa 5 anys que ho fan a totes les dones que atenen al seu centre. Això minimitza al màxim les possibles seqüeles, assegura el doctor Masià:
“Evitem el limfedema a 97 de cada 100 pacients. Reduïm el risc del 32% -que és el percentatge habitual- a només un 3%.”
I això ho aconsegueixen amb molta planificació, un equip molt expert i també amb la utilització del primer robot de supermicrocirurgia en limfedema (anomenat Symani). Ara per ara només n’hi ha 4 al món.
Els reptes actuals
La reconstrucció de la mama, quan s’ha fet una mastectomia o extirpació del pit, es pot fer a la mateixa cirurgia. L’impacte psicològic és menor perquè la dona no arriba a veure’s sense el pit (o els pits) i els resultats estètics milloren. Però encara hi ha inequitat territorial segons el centre on s’opera. A l’Hospital de Sant Pau, per exemple, el 80% de les reconstruccions mamàries són immediates, però el percentatge a Espanya no arriba al 40. Segons el doctor Masià:
“Avui no hi ha res que justifiqui no fer la reconstrucció mamària en la mateixa intervenció on operem el tumor. Són comptats els casos on està justificat deixar-ho per a més endavant.”
La preservació del mugró també forma part d’aquests canvis que s’han anat implementant i en què es vol continuar avançant. Es fa sempre que es pot. “Podem garantir que la pacient conservarà la sensibilitat al tacte, al fred, a la calor, al dolor… que és molt. Però ara volem preservar la sensibilitat erògena“, remarca el doctor Masià.
Reptes de futur, en un present que encara ha de millorar, sobretot perquè totes les dones tinguin les mateixes oportunitats de recuperació i tracte, visquin on visquin.
“No tractem càncers, sinó dones”
Tots aquests temes han centrat el Congrés Europeu de Càncer de Mama (Barcelona Breast Meeting), que es fa des d’ahir i fins demà a Barcelona i que organitza el mateix hospital.
En els 20 anys d’aquest Congrés queda constància de com ha evolucionat la manera d’abordar els càncers de mama. “Ara no tractem càncers, sinó dones”, recorda el doctor Masià. L’objectiu principal és salvar la vida de les pacients, però també que la dona pugui tornar a tenir la mateixa vida que tenia abans del càncer.
